dijous, 25 de desembre del 2008

Bon Nadal i bon any 9!


Sempre al timó de la teva nau,

en tot temps, sigui de sol o de neu,

casa, cor i cos acollidors, com un niu,

tingues i fes tenir un bon any 9!!!

(i riu-te, com aquell infant, de tot emperador nu...)




JSJ, Nadal'08

diumenge, 20 de juliol del 2008

DELIRI A BARNABOSS !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Sense paraules! Afònic per com vaig cantar ahir nit a cor què vols, amb la pell de gallina de veure aquella marea humana absolutament als peus del Boss! No doubt about it: you're the best!! I milers de persones de peus, com si ningú volgués seure al seient que havia pagat, tres hores de concert meravellós, al final del qual vam cridar fins quedar afònics Bruce! Bruce! Bruce!

Avui ja hi ha hagut algú que ha penjat al youtube "No surrender", la cançó amb què va obrir el Boss. No és un gran video, però és d'ahir nit mateix:


Més imatges fresquíssimes de la bogeria d'ahir nit:


Everybody's got a hungry heart!!!


I ja cap al final, Glory days!!!


Bufff!!! Serà qüestió de trobar millors videos aviadet, però no em podia estar de penjar les primeres imatges d'una nit fastuosa! Thanks, Boss!!

dissabte, 24 de maig del 2008

"Saber perder", de David Trueba.

Absolutament recomanable... Me'l va regalar la meva filla per Sant Jordi i vaig trigar només deu dies en acabar-lo, esgarrapant estones d'on fos per saber com anaven entrecreuant-se i desenvolupant-se les vides de la jove promesa argentina de futbol i la noia, el seu pare i el seu avi que accidentalment -mai més ben dit- es troba en la seva primera nit a Madrid.

Cadascú és cadascú i les seves circumstàncies. Petites, grans, confessables, absolutament inconfessables... malgrat les pressions externes, malgrat les imposicions que inexorablement ens planteja la vida, la nostra mateixa, les del nostre entorn... David Trueba retrata magistralment aquest motor intern sovint inexplicable per a nosaltres mateixos que ens porta a fer el que fem, a pensar en qui i en què pensem...

I al final, la sensació que la normalitat no sempre ens atrapa, que ens deixa portes obertes sempre si sabem acollir-la, discreta sí, però al nostre abast, com és, sense assumir els criteris que ningú vulgui imposar-nos, sense perdre l'oportunitat de viure-la i gaudir-la amb allò que diàriament ens acompanya, que ens estima... La vida com a una permanent oportunitat, malgrat tot.