Eren dos nens prematurs tardans: de 36 setmanes. Van estar vuit dies a la UCI neonatal fins que van arribar als dos quilos. Llavors els vam anar a buscar. Les infermeres i les treballadores socials de l'hospital s'havien abocat amb aquells dos menuts a qui els seus pares biològics havien renunciat. En concret, la mare, s'havia vist obligada a renunciar. Fa un mes, vaig escriure això a Facebook:
Són dos bombonets d'allò més bons: dormen bé, mengen bé, es busquen l'un a l'altre per estar a prop, per sentir-se a prop. Fa pocs dies que ja han arribat als tres quilos i ja podem sortir amb tranquil·litat al carrer. Primera visita a la pediatra: tot perfecte! Ens han dit que quan els adoptin, en cap cas els separaran. No sabem si això abreujarà el temps que els acollim o si l'allargarà. Sí que sabem que durant els quatre o cinc mesos que previsiblement seran a casa, la seva vida serà com la que van tenir les nostres dues nétes, la nostra font d'inspiració quan ens vam decidir a canviar la sort de nens i nenes que no han tingut sort al néixer.
Amb els pares de les dues nenes que hem acollit fins ara, els anem veient i hi tenim molt bona relació. Esperem que amb els pares d'aquests dos tresorets cintinuï passant el mateix!!!
