Marató de 2017: "El Jordi té VIH indetectable".
 |
| Accediu aquí al clip d'en Jordi a la Marató 2017 de TV3. |
Els pares hem d'acceptar aviat que sabrem dels fills i filles el que ells o elles vulguin que sapiguem. Cap sorpresa: no vam fer el mateix amb els nostres pares i mares? No els explicàvem només el que consideràvem necessari i prou? No els vam amagar el que volíem que quedés només per a nosaltres?
Però hi ha vegades que els nostres fills i filles poden patir en silenci, poden tenir por de ferir, poden tenir dubtes sobre si la incondicionalitat serà tan incondicional, sobre si l'amor sense reserves serà efectivament, en moments durs i claus, sense reserves. Molta gent sabem el que és patir en silenci, i no ho volem per a les persones que estimem.
El meu fill petit Jordi va assumir que era homosexual quan acabava l'adolescència. Pel seu caràcter i per la seva determinació personal, ho va fer explícit a tota la família, i mai ens va amagar les seves parelles, les seves relacions. En un moment de la seva vida, cap als vint-i-molts, va aparèixer, però, el silenci, i, amb ell, el patiment en silenci: era seropositiu, tenia VIH. La Cèlia i jo havíem anat amb ell diversos anys a la desfilada de l'Orgull, molts amics seus ens deien que tant de bo els seus pares tinguessin el mateix respecte i amor que mostràvem pel Jordi... Coneixíem i respectàvem òbviament que estimés com i a qui volgués... però no sabíem res de la seva malaltia. Diversos problemes de salut quan vivia als Estats Units, el van portar a decidir tractar-se a Catalunya, pel nostre sistema sanitari públic i de qualitat, inexistent allà. Primer a l'Hospital del Mar i després a Can Ruti, a Badalona. L'equip del doctor Bonaventura Clotet va aconseguir estabilitzar el VIH i, amb la medicació i el control mèdic corresponent, avui el meu fill és el que es coneix com a VIH indetectable, que gràficament es representa com a VIH<, en un disseny que és del meu propi fill:
En Jordi va ser i és un activista constant en favor dels drets de les persones homosexuals. I, quan l'equip de la Marató 2017 es va adreçar a l'equip mèdic de Can Ruti per explicar-los que farien un programa sobre malalties infeccioses, i que si creien que algun o alguna pacient hi col·laboraria, en Jordi no s'ho va pensar dues vegades. Em va preguntar tan sols si sortir a la tele explicant el que hi volia explicar, em perjudicaria d'alguna manera com a alcalde (em va dir, de fet, que als EEUU això seria la meva ruïna política...!). Amb tot el meu suport i el de tota la família, en Jordi ara és un activista contra l'estigma de les persones amb VIH, especialment quan, amb medicació i control, és indetectable en les proves del virus i no té cap risc de transmetre's a ningú, ni tan sols en relació sexual amb cap parella ni de transmetre's a la seva possible descendència.
El seu activisme contra l'estigma el va fer públic amb la seva participació a la Marató. Amb aquest pas, en Jordi volia aportar esperança, confiança, ànims, a les persones que estan patint en silenci que algun dia van tenir VIH... tot i que en l'actualitat els sigui indetectable. Donar pau a les persones que pateixen en silenci, exposar el seu propi testimoni personal, i denunciar alhora la discriminació i l'estigma dels homes i les dones que tenen VIH, encara que el tinguin controlat.
Estic convençut que el seu testimoni ha estat i serà positiu. Uns dies després, una dona santfeliuenca em va confessar que, després de veure en Jordi, s'havia atrevit a dir a la seva família que era VIH<.... després de patir més de deu anys en silenci. Més de deu anys...! Espero que la seva família estigui al seu costat, com tota la meva família i la de la seva mare estem al costat del Jordi.
Espero també que, els pares i les mares que vegem patir en silenci als nostres fills, els ajudem a sortir d'aquest silenci, a trencar aquest silenci... i els mostrem de manera efectiva que la manera d'estimar dels pares als seus fills és, com deia al principi, estimar sense condicions, sense reserves, sense judicis, sense límits!
Comentaris