dilluns, 27 de març del 2023

Ana O. i Anna P.

 

Dilluns, 27 de març de 2023. Aquest primer dilluns de primavera ha començat amb la presència de dues Annes en les nostres vides. Una serà intensa, generosa, farà créixer calladament un preciós plançó de setze mesos. L'altra és espectacle, abusiva, ja fa llenya d'un preciós brot que no té ni setze dies.

Ana 0. va comprar una personeta feta a la seva mida i necessitats. Acabada de néixer, Ana O. ja va vendre fotos, entrevistes i tot el que podia. Només comprar la nena ja la va vendre. Ana O. és un exemple de la llibertat que pregonen els que per damunt de tot fan valer els seus diners: llibertat de comprar-ho i vendre-ho tot, fins i tot les persones. Societat sense valors, sense escrúpols, societat de mercadeig, de tenir molt i de ser poc. Caldrà protegir aquest nadó indefens, innocent, ja víctima. Caldrà combatre tota idea que els diners poden comprar ventres de dones, vides de dones, de nens, de nenes, vides.

Anna P. acollirà permanentment el nen que hem acollit inicialment setze mesos a casa. L'hem coneguda avui, i ja ens ha robat el cor per sempre. Ha pres dues opcions alhora lliures, generoses i solidàries: ser mare tota sola i adoptar o acollir algún infant que no pogués estar amb la seva família. Amb informació i reflexió, es va decantar per l'acolliment permanent, per al qual hi ha menys famílies. Anna P. ja ha tingut el seu nen en braços i se l'ha menjat a petons, a abraçades, a rialles. El seu tresoret, el que serà també sempre una mica nostre, és un nen immensament ric, afortunat, feliç. Anna P. és un exemple que la generositat i la solidaritat són motors de vida, de la vida que omple cors i crea comunitat, lligams permanents, fora de tot valor de mercat, entre persones. Caldrà celebrar i estendre la fortuna d'aquesta mare i aquest fill. Caldrà insistir i defensar a capa i espasa que l'amor, la generositat, la solidaritat, l'acolliment, en totes les seves formes, procedències i edats, poden i han de ser la base de les relacions personals i de les realitats socials lliures, justes, felices.

Dues Annes que avui comparteixen, més enllà del seu nom, una criatureta en braços. I res més. El futur dels dos nadons serà molt diferent, i estic segur que la petita que omple revistes voldria créixer lluny de tanta compravenda de vida. Ana O. i Anna P. són dós móns antagònics i seria dramàtic que, més enllà del paper couché, fossin igualment representatives. Però no. 

Des de la nit dels temps, totes les Anna P. del planeta i de la història han creat i estimat la Vida. Aquest primer dilluns de primavera he tornat a constatar, en una immensa i generosa rialla, que fa més soroll un arbre que cau que cent quan creixen. Gràcies, Anna P.!!! Gràcies infinites i enormes a totes les Annes P. de tot el món, de tots els temps, de totes les creences, de totes les llengües, que han fet créixer i que fan créixer arbres, tota mena d'arbres, cada dia, tots els dies, constantment, amorosament, calladament, en silenci.


dilluns, 13 de març del 2023

Gràcies Anna, Xavier, Lluís, Martí, Montse i Mireia!

 



Després de Reis, vaig tenir la sort de reprende les presentacions d'"Estimades famílies". Entre gener i febrer, sis noves trobades amb les persones que van voler venir a escoltar per què i per a què havia escrit el meu primer llibre.

El 19 de gener vaig ser al Cèntric, l’emblemàtic equipament cultural del Prat. Vaig tenir una conversa amb l'Anna Martín, tinenta d'alcalde de l'Àrea d'Acció Social i Comunitària. En la seva presentació, va referir-se a la perspectiva feminista del llibre. En la conversa posterior, parlant amb l'amic i exalcalde Lluís Tejedor, vam constatar que no hi ha gaire motius per a l'optimisme en el moment polític actual, però que el pessimisme, que descoratja i desmobilitza, no pot formar part del relat de qui vol millorar la vida.

El 31 de gener vaig ser a l'Ateneu Igualadí, en un acte organitzat per Comissions Obreres. Vaig estar doblement acompanyat, per Joana Solsona, la secretària de la Federació de Jubilats i Pensionistes de què formo part, i pel company de sindicat, partit i professió Xavier Badia. Ell va desgranar una presentació en tres temes: família, professorat i entorn escolar. En el debat, vam parlar molt de les comissions socials de centre, de la seva importància perquè siguin de debò instruments perquè, per exemple, cap infant hagi de dir "la setmana que ve no em trobaré bé" per no poder pagar una sortida amb l'escola.

El 10 de febrer vaig ser molt a prop, a la biblioteca de Molins, acompanyat de molts amics i de molta gent. M'havia de presentar Laura Duran, pedagoga i exregidora, però una malaltia sobtada de la seva mare li ho va impedir. En Lluís Carrasco, molinenc de pro i treballador jubilat de l'ajuntament de Sant Feliu, la va substituir magníficament. La idea central, també en el debat, va ser el paper de l'ensenyament públic en la normalització i el reconeixement de les diversitats i en la cohesió social dels nostres municipis.

Sis dies després, vaig ser a Llinars del Vallès. Em va presentar el seu alcalde, en Martí Pujol. Va ser un acte en família, amb bona part de la família que tinc a Llinars. Presentació i conversa van girar sobre els canvis de les famílies en només mig segle, des de les grans famílies dels masos i la seva relació amb l'activitat agrària i ramadera, famílies rígides i aparentment immutables, fins al concepte de família com a opció de vida, plural per definició, lluny de ser una obligació inevitable i indefugible, especialment dura per a les dones, que marcava la tradició.

El 23 de febrer vaig tornar a participar, a Vic, en un acte organitzat pel meu sindicat, per CCOO. També va ser una presentació a dues veus: Rosa Maria Villaró, responsable de polítiques educatives i FP del sindicat, i Montse Ayats, que em va fer l'encàrrec d'escriure "Estimades famílies" quan era directora d'Eumo, i que actualment és la coordinadora del Pla Nacional del Llibre i de la Lectura. Presentació i debat van anar sobre el propòsit principal del llibre (visibilitzar i posar en valor la diversitat familiar) i sobre el seu propòsit complementari (el reconeixement al professorat i a l'associacionisme familiar), per acabar constatant que tots dos s'acompleix en prou.

Finalment, vaig tancar les presentacions de febrer a Sant Feliu, a l'institut Martí Dot, organitzada per la seva AFA i l'ajuntament en el marc de l'Escola de Famílies. Vaig tenir una conversa molt interessant i molt agradable amb la Mireia Aldana, regidora d'Educació. Vam parlar llarg i ample del paper de les AFA i dels ajuntaments, de les noves situacions que viu el professorat i també molt de les famílies d'acollida. Un bon tancament al cicle de presentacions d'aquest primer trimestre de l'any!

Les presentacions no es fan, òbviament, soles: les coordina l'editorial, les organitzen companys/és del sindicat en alguns llocs o bibliotecàries o tècnics municipals en altres, llibreters i llibreteres faciliten que es puguin comprar els llibres, diaris o ràdios locals informen prèviament dels actes, algú enganxa o reparteix cartells anunciant-los... Tot un conjunt de persones a qui, com a l'Anna, en Xavier, en Lluís, en Martí, la Montse i la Mireia, vull transmetre el meu agraïment més gran i sincer!!!