Diumenge de Pasqua de 2026 (2/2).
Ahir vaig escriure amb el cap a 1976. I vaig acabar l'escrit remetent a aquest que començo ara: què pensa aquell noi de divuit anys i mig a la missa de Dijous Sant del 76 mig segle després? No vaig poder anar a la missa de Dijous Sant de 2026, però sí a la del Diumenge de Resurrecció. Perquè sí: aquell noi continua creient en Déu, continua considerant-se, per damunt de tot, cristià. Moltes persones i en molts moments m'han preguntat com, en ple segle XXI, amb formació universitària i havent exercit càrrecs públics amb l'esquerra hereva del PSUC, encara crec en "l'amic invisible". I afegeixen els elements més dramàtics de dos mil anys d'història o els moments més dolorosos del present del cristianisme, com els casos de pederàstia o el seu ús detestable per part de molts governants d'extrema dreta, com ara Donald Trump . I tenen raó: hi ha elements de la història de l'Església catòlica i/o del present de totes les formes del cristianisme que...
