dissabte, 25 de novembre de 2017

Som família d'acollida !!!

La mà de la Cèlia i els ditets de la primera personeta que hem acollit!
Quan fa tres anys va néixer l'Ane, la nostra primera néta, ens vam plantejar que podríem fer alguna cosa pels nadons que, ja al néixer, no tinguessin la mateixa sort que ella. Fa deu mesos, per diverses circumstàncies, vam decidir que volíem intentar convertir aquell primer pensament en una realitat.

Sabíem que, a Sant Feliu, la família de la Núria Magrinyà havia acollit alguns nadons i els vam preguntar què havíem de fer. Vam trucar al número que ens van donar, i vam anar a una reunió informativa a unes oficines de la Generalitat al Paral.lel. Era l'Institut per a l'Acolliment i l'Adopció (ICAA) . Érem entorn de vint persones amb el mateix interès i la mateixa voluntat que nosaltres. Segurament, totes a partir d'una primera conversa amb algú que, com la família de la Núria, fa una tasca generosa que cal i que vull agrair. Gràcies mil, Núria! A l'ICAA ens ho van explicar tot: les tres maneres com les famílies voluntàries podem ser, per a nens i nenes, nois i noies sense l'entorn familiar adequat, l'oportunitat d'una vida millor:
  • l'adopció, 
  • l'acolliment, 
  • la col.laboració. 
Coneixíem l'adopció: no era la nostra opció. Desconeixíem la col.laboració: l'estada en caps de setmana, festius i/o vacances de nens, nenes, nois o noies internats en centres de la Generalitat. Ho vam trobar interessant, però teníem la imatge de l'Ane al cap i al cor. I ens van aclarir totes les qüestions relacionades amb l'acolliment d'infants de 0 a 2 anys, de manera provisional mentre no tornessin amb la família biològica o, quan no és possible, amb una família adoptiva. És just el que buscàvem! I allà mateix, vam omplir els primers formularis corresponents.

Unes setmanes després, vam rebre una trucada: ens volien conèixer!!! Vam iniciar un procés nomenat de "validació": entrevistes, visita a casa, formació, de la mà d'una entitat del tercer sector, col.laboradora de la Generalitat: la Fundació Concepció Juvanteny. Vam conèixer professionals d'una gran sensibilitat, professionalitat i empatia. Entremig, va néixer la nostra segona néta, la Laia: ho vam tenir més clar encara! Per fi, ens van considerar vàlids: era a primers de novembre. A partir de llavors, en qualsevol moment, podien trucar-nos.

I ens van trucar dues setmanes després, el 21 de novembre. Una nena que no podia ser atesa i educada per la seva família havia nascut el dia abans: casualment, el Dia Universal dels Drets dels Infants. A l'endemà, 22 de novembre, els i les professionals socials ens van lliurar una nena preciosa, de només 48 hores. L'acompanyarem i ens acompanyarà els mesos que calgui fins que tingui una llar definitiva, segons criteri i decisió de la Generalitat de Catalunya.

Comencem, per tant, una nova etapa en les nostres vides. Quan ens vegeu pel carrer amb un cotxet... no és una paternitat tardana... sinó una amorosa acollida a un nadó (o una nadona, si em permeteu) amb la intenció que comencin la seva vida enles mateixes condicions i oportunitats que les nostres nétes Ane i Laia. Aquesta és la nostra petita història. També el nostre agraïment a un sistema públic de protecció social i a uns/es professionals capaços de donar tanta esperança. I, finalment, també el nostre oferiment a totes les famílies interessades per tenir aquell primer contacte que nosaltres vam tenir, i valorar la possibilitat de dedicar aquella habitació que tenim, aquell temps que tenim, a estendre aquesta xarxa de solidaritat i acollida a infants i adolescents que, com totes les Anes i totes les Laies, tenen dret a tot, absolutament a tot.

Dret, sobretot i primer de tot, a abraçades d'ós:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada