Ana O. i Anna P.

 

Dilluns, 27 de març de 2023. Aquest primer dilluns de primavera ha començat amb la presència de dues Annes en les nostres vides. Una serà intensa, generosa, farà créixer calladament un preciós plançó de setze mesos. L'altra és espectacle, abusiva, ja fa llenya d'un preciós brot que no té ni setze dies.

Ana 0. va comprar una personeta feta a la seva mida i necessitats. Acabada de néixer, Ana O. ja va vendre fotos, entrevistes i tot el que podia. Només comprar la nena ja la va vendre. Ana O. és un exemple de la llibertat que pregonen els que per damunt de tot fan valer els seus diners: llibertat de comprar-ho i vendre-ho tot, fins i tot les persones. Societat sense valors, sense escrúpols, societat de mercadeig, de tenir molt i de ser poc. Caldrà protegir aquest nadó indefens, innocent, ja víctima. Caldrà combatre tota idea que els diners poden comprar ventres de dones, vides de dones, de nens, de nenes, vides.

Anna P. acollirà permanentment el nen que hem acollit inicialment setze mesos a casa. L'hem coneguda avui, i ja ens ha robat el cor per sempre. Ha pres dues opcions alhora lliures, generoses i solidàries: ser mare tota sola i adoptar o acollir algún infant que no pogués estar amb la seva família. Amb informació i reflexió, es va decantar per l'acolliment permanent, per al qual hi ha menys famílies. Anna P. ja ha tingut el seu nen en braços i se l'ha menjat a petons, a abraçades, a rialles. El seu tresoret, el que serà també sempre una mica nostre, és un nen immensament ric, afortunat, feliç. Anna P. és un exemple que la generositat i la solidaritat són motors de vida, de la vida que omple cors i crea comunitat, lligams permanents, fora de tot valor de mercat, entre persones. Caldrà celebrar i estendre la fortuna d'aquesta mare i aquest fill. Caldrà insistir i defensar a capa i espasa que l'amor, la generositat, la solidaritat, l'acolliment, en totes les seves formes, procedències i edats, poden i han de ser la base de les relacions personals i de les realitats socials lliures, justes, felices.

Dues Annes que avui comparteixen, més enllà del seu nom, una criatureta en braços. I res més. El futur dels dos nadons serà molt diferent, i estic segur que la petita que omple revistes voldria créixer lluny de tanta compravenda de vida. Ana O. i Anna P. són dós móns antagònics i seria dramàtic que, més enllà del paper couché, fossin igualment representatives. Però no. 

Des de la nit dels temps, totes les Anna P. del planeta i de la història han creat i estimat la Vida. Aquest primer dilluns de primavera he tornat a constatar, en una immensa i generosa rialla, que fa més soroll un arbre que cau que cent quan creixen. Gràcies, Anna P.!!! Gràcies infinites i enormes a totes les Annes P. de tot el món, de tots els temps, de totes les creences, de totes les llengües, que han fet créixer i que fan créixer arbres, tota mena d'arbres, cada dia, tots els dies, constantment, amorosament, calladament, en silenci.