diumenge, 27 de gener del 2019

De morta de por a plena de vida.


Aquest terrosset de sucre que porta un cotxet per la Rambla és la nostra segona fillola d’acolliment. Va néixer en una família que la Generalitat va entendre que la tenia en una situació de desemparament. I no és un cas aïllat, malauradament. Hi ha desenes de terrossets de sucre com ella que necessiten una llar on deixar la por i gaudir la vida. Per això vull compartir aquest escrit: potser aquesta llar pot ser la teva. 

Va arribar a casa amb quinze mesos, poc abans de les Festes de Tardor. Asseguda i corbada, només mirava el terra, amb prou feines alçava el cap i no mirava els ulls. Xisclava esfereïdorament quan li volíem canviar el bolquer. Dormia poc i malament. Amb les dones de casa va connectar en una setmana, a mi em va rebutjar tot el primer mes. Era una nena espantada i a la defensiva. He de confessar que, veient-la tan menuda, indefensa i plena de por, em fa treure la pitjor part de mi: cap pensament de comprensió o disculpa cap als pares, sinó tot el contrari. Però el nostre paper en l’acolliment no és jutjar-los (per això ja hi ha Mossos, DGAIA i Fiscalia) sinó protegir la nena i donar-li una nova vida. I això és el que hem fet!!!

Després de tres setmanes difícils, en les quals vam dubtar fins i tot de la nostra idoneïtat per a l’acolliment, aquest terrosset de sucre va fer el tomb. Amb tothom que ve a casa o trobem al carrer, és una mar de rialles. Quan vénen a casa les nostres nétes Ane i Laia, és diversió pura. Quan els dissabtes anem al mercat, ja n’és la reina: a totes les parades li fan festes! És tan sociable...! YLi encanta el ning-nang (gronxador) de davant de casa i li encanta jugar als sorrals dels diversos espais de joc del barri. És feliç, simplement feliç, plenament feliç. Li encanta cantar i ballar, xerrotejar sense parar en el seu idioma que li diem “nganga”, jugar i tornar a jugar i no parar de jugar. Va dormir malament els dies que li sortien ullals i queixals, però ara ja dorm plàcidament entre les onze de la nit i les nou del matí. Quan arribo a casa al migdia o al vespre,corre feliç cap a mi i se’m llança al coll per fer-me una abraçada que em sembla devoció infinita. La manera com mira la Cèlia és també passió sense límits, i quan les miro a les dues jugant al sofà de casa, m’enamoro encara més de la dona que ha estat el seu i el meu àngel de la guarda.

Sabem que marxarà de casa a mitjans de febrer, amb la seva família nova i definitiva. Esperem poder-la anar veient, a ella i als seus pares, com anem veient a la nostra primera fillola d’acolliment i els seus pares. Sabem que la casa quedarà buida de les seves rialles, els seus jocs i les seves corredisses amunt i avall de la casa, com quan tenim les nétes per vacances o caps de setmana a casa. Com cansen i que feliços ens fan...! Però sabem també que el nostre paper és justament acollir uns mesos criatures fràgils, protegir-les, donar-los un entorn segur i estable, i tornar la brillantor als seus ulls i la rialla als seus llavis. Intentar que allà on hi havia por i tristor, hi tornin la vida i l’alegria.

Com la que tenen les nostres estimades nétes amb els seus pares, com hi tenen dret tots els nens i totes les nenes arreu del món. Crec que ens n’estem sortint. La Cèlia i jo, les nostres mares i els nostres cinc fills compartim la idea i els objectius de l’acolliment. Aviat participarem en un acte públic informatiu a Sant Feliu sobre l’acolliment familiar, organitzat per la Fundació Concepció Juvanteny, que ens fa l'orientació i el seguiment com a família acollidora. En aquest acte públic ens agradaria compartir també amb les persones i famílies interessades informacions, dubtes i expectatives entorn aquesta apassionant aventura: la de transformar la vida d’un infant de la por a la Vida!!! Tu, que em llegeixes, també pots fer-ho!

1 comentari:

Botika ha dit...

Chapó!!
Sí senyor, em trec el barret!! M’has fet emocionar!! Tens un cor enooooormee, no tinc paraules! Només agrair-vos a la vostra llar per tot el q feu per aquestes/aquests vailets q tant injustament les a tractat la vida i q gràcies a persones com tu i la teva família tornaran a somriure i a viure alegrement tal com una infant ha de viure, gràcies de tot cor!