diumenge, 24 de desembre del 2006

Jo no odio el Nadal.

Hi ha molts Nadals o, potser millor, moltes maneres de viure el Nadal. A casa, com a tot arreu, hi ha hagut Nadals amb la intensa buidor de les absències dels pares o els germans, hi ha hagut Nadals amb la intensa alegria dels nous amors i les felicitats retrobades,... Recordo els Nadals de la meva infantesa, sense cap regal, amb Missa del Gall i torrons a mitjanit, amb un fred que gelava les orelles i una escalfor a casa que sempre he volgut reviure... Recordo els Nadals que els meus fills eren petits, retrobant-nos amb tots els avis mentre cantaven nadales i feien cagar repetidament el tió...

Nadal genera sentiments i records diversos. El pes de les absències es fa insuportable per a molta gent, els rituals sovint sense sentit a què ens veiem obligats se'ns fan més i més difícils de pair, l'absurditat de les compres desenfrenades de vegades fastigueja i obliga a pensar què cony té tot això a veure amb Nadal... Són molts els qui en fugen i toquen pirandó passant de compres i àpats familiars, són molts els qui diuen que odien el Nadal, són molts els que ja no hi troben cap referent a allò que va passar en un pessebre més de dos mil anys enrere...

Per a mi, allò en que crec sí que hi té molt a veure. Jo no odio el Nadal. Fa temps, vaig llegir un llibre de Leonardo Boff sobre el Pare Nostre, i com els seus dos paràgrafs començaven donant valor a l'esperit comunitari, a la germanor, a la solidaritat... "Pare Nostre...", "El nostre pa..." Mirar cap endins per ser millor persona, mirar col·lectivament cap enfora per construir societats amb pa (i educació, i somriures, i esperances, i futur,...) per a tothom... Jo no puc odiar unes dates el sentit profund de les quals et recorda i et dóna eines per a ser millor persona, per a fer millors societats... El Nadal que jo estimo és el que vaig rebre i aprendre dels meus pares, el Nadal que jo detesto és el que m'imposa una maquinària aparentment imparable on les emocions poc compten i tot es relega a l'increment dels volums de vendes.

Fe i política són la base de les meves opcions des dels 14 anys. L'una, és per a mi una guia personal, una veritat subjectiva. L'altra és, per a mi, el compromís col·lectiu que se'n deriva. Per a mi, són indestriables i els valors que representen tenen un amplíssim marc de coincidències. Per exemple, tant des de l'una com des de l'altra sembla que no hi ha més remei que acceptar "l'economia de mercat", però també des de la fe i des de la política cal enfrontar-se amb tota energia a una "societat de mercat", una societat regida pels sols valors del mercat, el consum desenfrenat i la competència salvatge. Jo no odio el Nadal, però sí que odio el reflex de la societat de mercat en aquestes dates del calendari.

Nadal, és doncs, a més de l'oportunitat de retrobar-nos amb la família més àmplia possible, el compromís renovat i permanent de ser millors persones, emmirallant-nos en allò que es respira al Pare Nostre, el compromís renovat i permanent de fer millors societats, proposant valors i pràctiques allunyades dels de la societat de mercat, amb l'objectiu històric de superar-la.Des d'aquesta convicció personal i profunda, BON NADAL A TOTHOM!