Aquesta fotografia resumeix de manera immillorable el balanç dels nostres primers cinc anys de família d'acollida. Amb la cara paguem! Va ser al programa "Planta Baixa", de TV3, del dimecres 9 de novembre. Entrevistats per l'Agnès Marquès, hi érem la família inicial d'acollida i els pares adoptius dels dos tresorets que veieu a la foto: en Bruno i en Gerard, els dos bessons que vam acollir a l'abril de 2019, i que avui ja tenen tres anys i mig. Va ser una molt bona entrevista, on es va poder veure amb tota normalitat què és l'acolliment i què és l'adopció, i la positiva continuïtat de les relacions entre les famílies acollidores i adoptives, que ens ha permès seguir el creixement d'en Bruno i en Gerard. I també dels altres tres infants que la Cèlia i jo (i tota la nostra família!) hem acollit a casa. Gràcies al Xavi i l'Enric (amb nosaltres a la foto!) i als pares dels altres tres tresorets que hem acollit!!!
Tot va començar el 22 de novembre de 2017. Aquell dimarts al matí vam tenir per primer cop en braços a la Hope, una preciosa nena que havia nascut dos dies abans. La sensació de tenir-la en braços va ser intensa, intensíssima, i va acomplir sobradament el nostre propòsit inicial, quan vam decidir ser família acollidora quan va néixer l'Ane, la nostra primera néta: donar a infants sense sort al néixer l'amor i l'entorn de les nostres nétes. Sis mesos després, aquell amor i entorn va passar de les nostres mans d'acollida a les de la seva família adoptiva definitiva, un matrimoni de Barcelona que ja tenia una primera filla adoptiva . Jo encara li vaig poder donar la seva primera rosa per Sant Jordi. Fa poc més d'un mes, vam anar a dinar a casa seva i vam poder tornar a veure, ja amb 5 anys, aquella hermosura que va venir a casa amb només dos dies.
En Gerard, en Bruno i la Hope estan, en tant que infants legalment adoptats, sota la tutela exclusiva dels seus pares. No és el cas dels altres dos acolliments que hem tingut ja que, les mares biològiques no han renunciat a les seves filles, i les dues nenes estan amb famílies d'acollida permanent. Dues nenes precioses: la més gran ja ha fet també cinc anys, i la vaig poder veure quan vam presentar "Estimades famílies" a Sabadell; i la més petita, que va estar amb nosaltres més de vint mesos, n'acaba de fer tres i viu ben a prop nostre, aquí al Baix Llobregat. El sisè tresoret que viu amb nosaltres, i que acaba de fer un anyet, també anirà amb una família d'acollida permanent. A hores d'ara, encara no sabem quan hi anirà. En aquests casos, la Cèlia i jo portem el nen a visites. mensuals amb la seva mare biològica. La futura família d'acollida permanent també haurà de facilitar aquest vincle regular amb la seva mare.
Han passat cinc anys i a casa hem tingut sis personetes, que han tingut un molt bon inici en la seva vida. No el millor, perquè per raons que nosaltres ni podem ni volem valorar, no han pogut estar amb la mare que els va portar nou mesos dins seu. Però sí el millor inici possible en les seves circumstàncies. La Cèlia i jo en fem un balanç molt positiu: no només hem donat el millor possible a sis personetes, sinó que hem creat una xarxa de vincles amb totes les seves famílies que han fet, una xarxa que és una joia. També per als nostres cinc fills, les nostres dues nétes, les nostres dues mares. Abans de començar l'acolliment fa cinc anys, vam consultar a mares i fills què els semblava. De fet, la conformitat de tot l'entorn familiar proper és un requisit per ser família d'acollida. Tothom ho va veure bé, però el millor és que cinc anys després ho han viscut encara millor.
Per acabar, torno a la fotografía del "Planta baixa". Hi ha, malauradament, desenes de nens com en Bruno i en Gerard, que neixen sense poder estar amb els seus pares. Hi ha també, afortunadament, moltes famílies que, com en Xavi i l'Enric, estan disposades a adoptar-los. Però no hi ha tantes famílies que, entre el naixement i l'adopció o l'acolliment definitiu, en aquells mesos inicials en què es valora el millor futur per a aquests infants vulguin acollir aquests nadons. Calen, en resum, famílies d'acollida.
Si vols tenir més informació de l'acolliment, ens pots demanar informació personalment a la Cèlia i a mi, o a la Núria i el Fernando (a l'estanc al costat del pas a nivell), que són qui ens va informar personalment a nosaltres. La Cèlia i jo som socis de l'Associació de Famílies Acollidores de Barcelona (AFABAR), on també pots demanar la informació que necessitis. També et pots informar en alguna de les entitats homologades que ens acompanyen en tot el procés d'acolliment: la nostra és la Cooperativa Drecera. Finalment, pots aclarir els teus dubtes o respondre tots els teus interrogants a l'Institut Català de l'Acolliment i l'Adopció (ICAA), que és el servei públic de la Generalitat que s'encarrega oficialment d'aquests temes.
