"Saber perder", de David Trueba.

Absolutament recomanable... Me'l va regalar la meva filla per Sant Jordi i vaig trigar només deu dies en acabar-lo, esgarrapant estones d'on fos per saber com anaven entrecreuant-se i desenvolupant-se les vides de la jove promesa argentina de futbol i la noia, el seu pare i el seu avi que accidentalment -mai més ben dit- es troba en la seva primera nit a Madrid.

Cadascú és cadascú i les seves circumstàncies. Petites, grans, confessables, absolutament inconfessables... malgrat les pressions externes, malgrat les imposicions que inexorablement ens planteja la vida, la nostra mateixa, les del nostre entorn... David Trueba retrata magistralment aquest motor intern sovint inexplicable per a nosaltres mateixos que ens porta a fer el que fem, a pensar en qui i en què pensem...

I al final, la sensació que la normalitat no sempre ens atrapa, que ens deixa portes obertes sempre si sabem acollir-la, discreta sí, però al nostre abast, com és, sense assumir els criteris que ningú vulgui imposar-nos, sense perdre l'oportunitat de viure-la i gaudir-la amb allò que diàriament ens acompanya, que ens estima... La vida com a una permanent oportunitat, malgrat tot.