"Home sóc i, per això , res humà m'és aliè", ens recorda Publi Terenci Africà allà pel
año165 Ac. Dic això perquè durant aquests dies que ens porten al final del 2013 i,
sobretot, en començar el 2014 la frase que més se sent entre la gent que, d'altra
banda, no tinc cap dubte que es tracta d'un sentiment sincer, és aquella en què ens
desitgem mútuament les persones estimades, els amics i també la gent amb qui
ens relacionem habitualment els millors auguris per al nou any que comença. FELIÇ
ANY! diem, mentre ens donem una encaixada de mans, un copet a l'espatlla, una
abraçada o un petó afectuós.
Jo també t'ho desitjo a tu, perquè, com ja t'he dit tantes vegades ets una persona
pròxima a la meva vida pels vincles de sang que ens uneixen, per la nostra relació
d'amistat, per la nostra proximitat de ciutadania, etc . I en cas que no ens coneguem,
pel fet de compartir la condició humana que certament no és poca cosa. De nou vull
tornar a repetir-t’ho: FELIÇ ANY !
Em coneixes de sobres i saps que si acabés aquí aquest desig que em surt del cor
respecte a un any el més feliç possible per a tu, no em sentiria a gust amb mi mateix
ni tampoc seria sincer amb tu, doncs, no en va, estaria ocultant-me a mi mateix i,
pel mateix, faria el mateix amb tu, realitats i principis que, segons la meva escala de
valors, estan o van estretament lligats a la felicitat veritable.
En primer lloc, dir-te que només crec en aquella màgia que fa feliços durant una
estona a un grup de nens/es que miren bocabadats els trucs del mag que tenen
davant de si i que els fascina fins a la sacietat. Beneïda sigui sempre aquesta màgia!
No obstant això, no crec en cap altre tipus de màgies i, en aquest cas, en la que
pogués derivar-se de la combinació d'unes xifres que se succeeixen cada any de
manera progressiva formant un nombre al voltant del qual giraran els tres-cents
seixanta-cinc dies del mateix; xifra que l'any que acabem de començar correspon al
número 2014. Per tant , no penso desitjar sense més, perquè tampoc surt de mi, que aquest nou
any et faci no sé per quina raó més feliç que el que fa només unes hores o algun dia
hem acabat de donar per finalitzat. Al cap i a la fi, això de passar d'un any a un altre
no és altra cosa sinó la conseqüència d' una cosa tan senzilla i elemental com és la
successió del temps que de manera cíclica va tenint lloc cada tres-cents-seixantacinc
dies o tres-cents-seixanta-sis cada quatre anys .
D'altra banda, no vull donar-te consells perquè no sóc ni de bon tros la persona
més indicada per a fer-ho. I no és qüestió de falses humilitats que el que fan moltes
vegades és amagar fortes dosis de supèrbia i d' envaniment. Ho dic senzillament
perquè ningú millor que jo coneix les incoherències que de vegades massa sovint
ennegreixen la meva vida per no esforçar-me per viure precisament d'acord amb
els valors de l'Evangeli que lliurement he escollit perquè siguin ells els que marquin
el meu comportament a seguir. Valors, d'altra banda i ho vull deixar molt clar, que
en moltes ocasions no coincideixen en absolut amb els principis i les normes de
l'Església a la qual pertanyo .
Però precisament perquè et conec i gaudeixo de la teva amistat i afecte, almenys
pots estar segur/a que tu si que tens els meus, em prenc la llibertat d'entrar en la
teva vida per dir-te simplement el que jo intentaré fer per aconseguir ser una mica
més feliç durant aquest nou any que Déu ha començat per concedir-me, o la vida
tant se val!, no farem problema per això.
En primer lloc , fora bo que t’esforcessis per aprofundir una mica més, potser
ja ho fas, respecte a l'interior de la teva persona. T'he de dir, però, que la meva
experiència em diu que no vivim temps precisament propicis per a la reflexió, la
meditació, el silenci, etc. Instruments aquests necessaris i imprescindibles per arribar
al nostre interior. És més, tinc la impressió que des d’estades ben diverses es fa tot
el possible per impedir-ho, per evitar amb això el perill que puguis arribar a convertirte
en una persona díscola que critiqui les decisions u ordres, fins i tot les desobeeixis
i no et sotmetis a elles, que acostumen a arribar des dels poders establerts, siguin
del tipus que siguin, polítics, econòmics, religiosos, etc .
Pensa que no t'estic dient res de nou, senzillament t'estic recordant alguna cosa
que ens ve des de molt antic. Concretament ja al segle V aC. Sòcrates recordava
insistentment als seus deixebles la frase "Coneix-te a tu mateix" que estava escrita al
frontispici del temple d'Apol·lo a Delfos.
Però, ¿per a què conèixer-se un mateix amb les coses tan boniques que hi ha fora
i per a què aprofundir en el propi interior? Per la senzilla raó que només es pot
estimar allò que es coneix i només es pot canviar allò del qual un té consciència. Per
tant perquè “t’estimis de debò” i perquè et comprometis en aquells canvis amb els
quals en alguns casos podràs fer possible que visquin amb una mica més de dignitat
almenys algunes dins les moltes persones que són tractades tan durament per la
vida.
Una última cosa molt breu al fil del que acabo de dir-te i que, amb tota certesa, et
farà de veritat una mica més feliç durant aquest 2014: allarga una mica la mà, de
la manera que puguis i sàpigues, a les persones que estan més necessitades; fes
quelcom per elles. Això sí, sense atabalar ni autoflagelar-te doncs, al cap i a la fi, és
veritat que tu no tens la solució per a tants i tan greus problemes com hi ha a prop i
lluny de tu ara mateix. Per tant ningú pot exigir-te que donis el que no tens o més del
que tens, ni tu mateix tampoc. D'altra banda, quan parlo de donar no em refereixo
només a diners o coses materials, doncs potser això podria fins i tot costar-te poc, ni
tampoc a la quantitat ni a la periodicitat.
Només dir-te que fora bo que durant aquest 2014 t’aturessis de tant en tant a pensar
una mica en la vida de les persones que, per la raó que sigui, té molt poc o gairebé
res d'humana. Esforça't per humanitzar-se-la, encara que sigui només en dosis
minúscules; estic segur que des d'aquest petit gest et sentiràs com a home o com a
dona una mica més feliç o, com a mínim, experimentaràs aquella felicitat, per petita
que sigui, que de veritat et omplirà interiorment.
FELIÇ ANY !
Joan Zapatero.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada